Sant Cristòfol de Beget església d’estil romànic

Església de Sant Cristòfol de Beget
Església de Sant Cristòfol de Beget

Sant Cristòfol de Beget és una església d’estil romànic català situada al poble de Beget, del municipi de Camprodon (Ripollès).

Romànic

El temple de Beget és un edifici d’una sola nau, amb arcs torals, i absis semicircular. És coberta per volta de canó apuntada, que arrenca d’una cornisa que ressegueix els murs. A banda i banda de la nau, al tram més proper al presbiteri, s’obren sengles petites capelles que sobresurten una mica a l’exterior. En aquest primer tram, les voltes i els arcs torals són decorats amb pintures de Vayreda (1890) que volen imitar les pintures romàniques. La porta d’accés, a migjorn, és formada per cinc arquivoltes en degradació, que es recolzen sobre dues columnes per banda, les exteriors amb el fust llis, i les interiors amb estries (una de les columnes té les estries helicoïdals). Les columnes estan coronades per sengles capitells força erosionats, representant una fauna mitològica. El timpà és llis i el fris rectangular. L’absis, a llevant, és decorat exteriorment per un fris en dents de serra, sota el qual hi ha un seguit d’arcuacions cegues de tradició llombarda que descansen sobre mènsules. Centra l’absis una finestra amb doble arc en degradació, el més exterior sostingut per un parell de columnes a cada costat. Està fet de carreus ben tallats i la coberta és de teules.

Torre campanar
Església de Sant Cristòfol de Beget

Adossat al costat sud hi ha la torre del campanar, magnífic exemplar de romànic llombard, de quatre pisos separats per frisos en dents de serra. La planta baixa (i el primer pis, per alguns historiadors) correspon a un temple anterior, possiblement del segle X. El primer pis té dos nivells de finestres sobreposades i és construït amb carreus força petits i irregulars. Als dos cossos superiors l’aparell constructiu és força més gran i regular, amb obertures geminades i són del segle XII. Està ornat amb arcuacions llombardes al tercer pis i les obertures són a les quatre parets. Les finestres dels pisos centrals són geminades. L’interior de l’església es conserva pràcticament intacte des de fa segles (la guerra civil no el va afectar). La pica baptismal d’immersió, és d’època romànica i es conserva a l’interior del temple. Està decorada per dos acordonaments horitzontals, les direccions dels quals són oposades. Mesura 120 cm de diàmetre. Segons Ramon Vinyeta “es pot considerar un dels exemples més rellevants d’aquest estil a les comarques pirinenques.” S’hi pot contemplar la imatge de la Verge de la Salut, d’alabastre policromat, realitzada entre els segles XIV i XV i la talla romànica policromada del Crist Majestat del segle XII.

Notícies històriques

Per bé que Beget depèn administrativament del municipi de Camprodon (Ripollès), forma part geogràficament de l’Alta Garrotxa. S’hi arriba per una petita carretera d’uns catorze km, que surt a uns dos km de la carretera de Camprodon a Molló. L’església de Beget, dedicada a Sant Cristòfol, és un exemple força elaborat d’arquitectura romànica rural, construïda en la seva major part a finals del segle XII o ja a inicis del segle XIII. La primera notícia documental referent al temple de Beget la torbem en el testament del comte-bisbe Miró, atorgat l’any 979, en cedir el monestir de Sant Pere de Camprodon un alou a la vall de Beget. Posteriorment, surt repetides vegades en la documentació, sempre, però, com a una possessió del bisbat de Girona. Se sap que l’any 1013, el monestir de Sant Pere de Camprodon comprà l’alou de Beget i hi edificà una església. Que el 1160, l’església de Beget fou donada a Girona per Arnau de Llers i que el 1168 és citada ja com a parròquia. Els altars barrocs que encara s’hi conserven foren pagats pel rector Genís Pagès i de Pol, fill d’Ultramort, a l’Empordà, que fou rector de Beget a finals del segle XVIII per espai de més de quaranta-cinc anys. Se sap que el 1787 foren refets el presbiteri i l’altar major. Potser d’aquell moment són també els retaules laterals, encastats en obertures de mig punt practicades als murs romànics. Les pintures de tradició romànica de l’arc triomfal i de la nau són obra del famós pintor olotí Joaquim Vayreda i Vila, treball executat a finals del segle XIX, cobrant la quantitat de mil tres-centes una pessetes amb vint-i-cinc cèntims.

Sant Cristòfol de Beget
Sant Cristòfol de Beget

L’església de Sant Cristòfol de Beget constitueix un magnífic exemplar de l’arquitectura romànica de l’alta Garrotxa, amb elements decoratius tant característics com les arcades cegues llombardes.

Església de Sant Cristòfol de Beget
Església de Sant Cristòfol de Beget

El temple de Beget va ser alçat, segons sembla, per iniciativa del monestir de Sant Pere de Camprodon, durant el segles XI i XII. La primera notícia documental que se’n té es troba l’any 979 al testament del comte Miró, molt lligat al monestir de Camprodon, on cedeix un alou a la vall de Beget. L’església, doncs, va ser construïda en aquest indret de l’alta Garrotxa i constitueix un magnífic exemplar del romànic català. Des de la distància es pot veure el seu campanar de quatre pisos adossat a la banda sud de l’església, a l’alçada del transsepte. Cada pis està decorat amb arcades cegues llombardes i un fris amb dents de serra, elements decoratius característics d’aquest primer romànic dominant a Catalunya, que prenia aquests elements de l’arquitectura típica llombarda. Pel que fa a l’església, aquesta és d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada. El seu interior es conserva gairebé intacte des de fa segles ja que la Guerra Civil no la va afectar, per tant, s’hi pot contemplar, per exemple, la pila baptismal romànica o l’espectacular talla romànica de fusta policromada del Crist en Majestat, coneguda com la Majestat de Beget, del segle XII, que es troba en l’espai principal del primer pis, adossada a un fons amb pintures del segle XVII. Aquesta peça, de més de dos metres d’alçada i gairebé dos metres d’amplada, és considerada una de les obres cabdals de l’escultura romànica catalana.  Una altra peça que s’ha conservat fins els nostres dies dins l’església és el retaule d’alabastre de Beuda, del segle XIV, amb escenes de la vida de la Verge i de Jesús i que incorpora una imatge policromada, també d’alabastre, de la Verge de la Salut.

Elements a destacar

Majestat de Beget (s. XII)

Majestat de Beget
Majestat de Beget

Retaule d’alabastre (s. XIV)

Retule d'Alabastre
Sant Cristòfol de Beget

Altres: De la pàgina web de l’Ajuntament de Camprodon, ens complau extreure el següent fragment d’informació (Setembre 2012):

“ El municipi de Beget el trobareu presidit per l’església romànica de Sant Cristòfol de Beget (segle XII), un dels exemplars romànics més bells de la zona i molt ben restaurat.

A l’interior s’hi venera la famosa majestat de Beget: imatge del Sant Crist (Divina Majestat), talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, la qual presideix l’altar major.

Creat a imatge de la representació de Jesús crucificat, tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina. Té també molt d’interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic d’alabastre, del taller de Sant Joan de les Abadesses, que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), a més d’un conjunt de retaules barrocs. Aquesta església està catalogada com a monument nacional.

El temple és un exemplar romànic de la segona meitat del s. XII. De línies correctes i ajustades, posseeix una riquesa ornamental pròpia del romànic madur. Construït al voltant d’un desaparegut monestir benedictí, l’església és la seva única referència. De nau única, absis amb arcuacions llombardes i finestral, porta decorada amb dos arcs en gradació i columnes; i torre campanar de 22 metres d’alçada, amb base quadrada i de quatre pisos.

L’església és d’una sola nau, reforçada per arcs torals, de molta grandària tenint en compte la demografia de la contrada. Conserva tots els altars, retaules i imatges que es van salvar de les maldats de l’any 1936.

Porta de l'Església
Església de Sant Cristòfol de Beget

Té el portal a la façana de migjorn i està constituït per dos arcs de degradació, sostinguts per columnes i capitells esculturals. Malgrat l’erosió dels anys el portal és força sencer i s’observa la seva bellesa arquitectònica. El campanar està situat entre el portal i l’àbsida. És quadrat i té quatre pisos. S’hi evidencien dues èpoques de construcció. Els dos pisos superiors denoten una pedra de major qualitat, més ben escairada i de carreus més regulars. També els finestrals dels pisos superiors tenen els capitells més ben esculturats, amb motius humans i vegetals.

L’àbsida és una bella mostra del romànic madurat. El finestral és de línies perfectes; exhibeix dues parelles de columnes amb capitells esculturats. La renglera d’arcuacions llombardes, sostingudes per altres tantes mènsules, embelleixen i estilitzen la rodona barbacana.

La Majestat de Beget es va salvar de la destrucció, el 1936, gràcies a la valentia dels veïns que s’oposaren a la seva profanació i destrucció. És doblement preada per constituir un dels exemplars més representatius i ben conservats avui existents al nostre país, i dels pocs que poden admirar-se en el seu lloc habitual, l’altar major de l’església de Beget.”

El temple actual és del segle XII i va ser construït per iniciativa del monestir de Sant Pere de Camprodon. Durant la Guerra Civil el temple va ser protegit pels mateixos veïns i d’aquesta manera ens ha arribat intacte el seu valuós patrimoni.

Està format per una sola nau acabada en un considerable tram presbiterial i un absis semicircular. En el presbiteri s’obren dues capelles laterals de planta rectangular.

La nau està coberta amb volta apuntada, reforçada per arcs torals, que descarreguen la seva força en contraforts.

El temple està ple de retaules barrocs del segle XVIII. El cilindre absidial queda amagat per un impressionant retaule barroc, coronat per la figura de Sant Cristòfol.

Sota aquesta imatge barroca trobem una de les joies del temple: un Crist Crucificat romànic. Segons la tradició, prové de l’antiga església de Bestracà, avui en dia pràcticament enrunada. Es una talla de grans dimensions del segle XII, que conserva bona part de la policromia original. La creu, en canvi, és de factura posterior. Destaquen les faccions de la cara i els cabells, pentinats amb la ratlla al mig i amb tres trenes a cada espatlla. Es creu que les trenes originàriament eren pintades i que posteriorment es van afegir amb relleu. En 1938 va ser enviada a Suïssa pels veïns del poble per evitar la seva destrucció, d’on va retornar en 1940. Està ubicat en la part central del retaule, en un cambril decorat amb pintures del segle XVII. Es pot accedir al cambril per dues portes situades en els extrems del retaule, sota les imatges de Sant Joan i de la Verge Maria.

En l’interior del temple es conserven altres elements interessants com una calaixera del segle XVIII, un retaule gòtic d’alabastre del segle XV, on es narren escenes de la vida de Jesús i de la Verge,  i una pica baptismal d’immersió. És de grans dimensions i es troba situada sota el cor. Està decorada amb cordons.

També hi ha dues piques més, destinades a guardar l’oli de les llànties. Són dos blocs rectangulars de pedra. Una es conserva en l’exterior del temple, utilitzada com a jardinera.

La porta d’accés al temple està situada als peus de la nau en el mur sud. Està format per dues arquivoltes decorades, que es recolzen en dues columnes amb els capitells esculpits. Els dos exteriors estan molt deteriorats, mentre que en els dos interiors encara es poden veure elements vegetals i animals. L’arquivolta exterior està decorada amb botons i motius florals, mentre que la més interior és torça en espiral, com l’arc que hi ha entre les dues arquivoltes. El timpà no té decoració, tot i que és probable que originàriament podria estar esculpit o pintat.

El campanar és de torre, té vint-i-dos metres d’alçada  i està adossat en el mur sud. Es va construir en dues etapes diferents. Els pisos inferiors corresponen al segle XI.  En la primera planta s’obre una finestra en cadascun dels costats. En el segon pis podem trobar dues finestres geminades en cada mur. La tercera i quarta planta corresponen al segle XII.  En la tercera novament trobem dues finestres geminades, però molt més esveltes que les del pis inferior. En la planta superior només hi ha una única finestra en cada costat, però de grans dimensions. Els pisos superiors estan separats per un fris de dents de serra. Entre el segon i tercer pis i entre el quart i la teulada trobem unes senzilles mènsules sota el fris, mentre que entre el tercer i el quart trobem un fris d’arcs cecs.

La finestra de l’absis està decorada amb dos parells de columnes amb els capitells esculpits amb elements vegetals. L’absis també està decorat amb arcs cecs i un fris de dents de serra.

Temporades i horaris

Horari d’estiu De dilluns a divendres d’11.00 a 13.00 hores; dissabte i diumenge de 15.00 a 19.00 hores.

Horari d’hivern De dilluns a divendres d’11.00 a 13.00 hores; dissabte i diumenge de 15.00 a 17.00 hores.

Horari de missa: diumenges i festius 11,45

Per anar-hi, autovia C17 prendrem la sortida 82, cap a Sant Boi de Lluçanès, carretera L’església està situada a l’entrada de Beget. S’hi accedeix des de la carretera C-38 de Camprodon a Coll d’Ares. Al km. 13,5 ( 42° 19′ 39.88″ N, 2° 23′ 51.96″ E) surt la carretera asfaltada GIV-5323 que amb poc més de 14 quilòmetres porta al poble.

                                                    Documentada:         979

                                                         Construïda:         Segles XI – XII

                                                                   Estil:         Romànic

                                                            Ubicació:         Carretera C-38 al km. 13,5 surt la GIV-5323

                                                             Població:         Camprodon

                                                            Comarca:         Ripollés

                                                     Coordenades:         42º 19’ 15.9” N – 002º 28’ 48.2” E

                                                               Diòcesi:         Bisbat de Girona