Santa Maria d’Avià, és un petita església, situada als afores del poble d’Avià, comarca del Berguedà, en un indret tranquil, on encara es pot veure un paller, poc habitual en els nostres temps, al costat d’un bosc d’alzines i amb una bona panoràmica de la Serra de Queralt.
Les primeres notícies documentals que fa referència a la parròquia de Santa Maria d’Avià, és a l’acta de consagració l’any 983. Aquest temple havia estat edificat pel comte Guifre el Pelós, repoblador de la zona.
L’església de Santa Maria d’Avià fou parròquia, fins el 1312. Actualment depèn de l’església de Sant Martí d’Avià.
Durant la Guerra Civil (1936- 1939) va quedar bastant malmesa i convertida en magatzem. El 1973 els serveis de restauració de la Diputació Provincial de Barcelona la restauraren, i fou reoberta al culte el 14 de maig del mateix any.
L’edifici consta d’una nau única que és ampliada, a llevant, per un absis semicircular realçat, que és tan alt i gairebé tan ample com la nau. La unió entre ambdós cossos d’edifici es fa directament a través de l’arc d’obertura de l’absis.
La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d’una simple imposta; l’absis és abrigallat amb una volta que excedeix el quart d’esfera.
La llum penetra a l’interior del temple a través de quatre finestres: dues al mur de migdia, una al mur de ponent i l’altre al centre del absis. Totes tenen doble esqueixada i són rematades, a l’exterior, amb dos arcs de mig punt, dels quals l’intern és monolític, mentre que l’extern és extradossat amb dovelles.
La porta d’accés, que és situada al mur Sud és formada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, que arrenquen d’una simple imposta.
Les primeres notícies documentals d’Avià corresponen a l’acta de consagració de l’església parroquial de Sant Martí, veïna a la de santa Maria, del 907. El lloc fou repoblat en època de Guifré el Pelós (878) i fou un dels principals nuclis de la població del baix Berguedà. Al segle XII el lloc d’Avià i, concretament, el mas de Santa Maria fou fortificat per Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell i enemic del trobador Guillem de Berguedà, senyor de gran quantitat de terres properes a Santa Maria d’Avià. L’església de Santa Maria fou parròquia, segons es dedueix d’una visita del canonge d’Urgell Galceran Sacosta el 1312, on s’explica que l’església estava dotada de sis lliures anuals. Posteriorment fou absorbida per la parròquia de Sant Martí i passà a formar part dels dominis de Sant Llorenç prop Bagà.
Els murs que tanquen la nau, tant a llevant com a ponent depassen l’alçada de la teulada. En el mur frontal s’adreça un campanar de cadireta de dos ulls, acabats amb arcs de mig punt fets amb petites dovelles.
L’únic element decoratiu que embelleix els paraments exteriors consisteix en una cornisa, en pla i xamfrà, que recorre els murs laterals i l’hemicicle de l’absis sota el ràfec de la teulada, amb la interposició d’una filada de lloses.
L’edifici ha estat aparellat amb carreus de mides força reduïdes, ben escantonats, sòlidament lligats amb un morter de textura molt sorrenca.
A l’exterior hi ha la pica baptismal d’immersió del segle XII.
En el seu interior, que podrem visitar demanant les claus a la casa del costat, trobarem un dels millors frontals del nostre país. Es una rèplica doncs l’original es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El frontal de la primera meitat del s. XIII (frontal d’Avià). Presideix el compartiment central la Verge Maria i el Nen Jesús, flanquejats a la part superior per un parell d’àngels. Als extrems de la taula es representen diverses escenes relatives a la vida de Maria i a la infantesa de Jesús: l’Anunciació, el Naixement, l’Epifania i la Presentació al temple.
Actualment, no es diu missa regularment. Hi ha missa el dia 8 de setembre (dia de les marededéus trobades) a las 11:30.
Frontal d’altar d’Avià
Descripció:
Aquest frontal és una excel·lent representació de l’anomenat art del 1200, que es va caracteritzar per la influència, a l’Occident cristià, de l’art bizantí renovat al segle XII a través de la miniatura anglesa i de l’art dels Croats. El frontal està centrat en la figura de Maria com a sedes sapientiae o ‘tron de la saviesa’, amb el Nen a la falda i flanquejada per quatre escenes de la infantesa de Jesús. La influència estilística de Bizanci és perceptible en el modelat escultural dels cossos, en el tractament dels rostres en tres quarts i en els vestigis de decoració vegetal daurada dels fons. També és d’origen bizantí la posició de Maria en l’escena de la Nativitat, on apareix mig asseguda sobre un feix de palla.
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Per anar-hi, autovia C17, a Vic C-25 direcció Lleida, sortida 170, C-62 direcció Olost/Prats de Lluçanès, a l’Ametlla de Casserres, seguim per C-16 sortida 95 cap a Solsona/Avià, continuem per la BV-4135 fins a Santa Maria d’Avià.
Documentada: 983
Construïda: Segle XII
Estil: Romànic
Ubicació: Camí de Santa Maria – Avià, Barcelona
Població: Avià
Comarca: El Berguedà
Coordenades: 42º 04’ 21” N, 001º 50’ 04” E
Diòcesi: Bisbat d’Urgell